BARCELONA INCOMUNICADA

Que farem amb aquesta Barcelona, quan la normalitat deixa de ser normal, quan la vida dels ciutadans i ciutadanes de la nostra ciutat s’atura de cop, quan la Ciutat queda al descobert, nua i buida?

És en aquests moments quan  trobes a faltar moltes coses, però sobretot és quan et preguntes on és el suport i l’acompanyament institucional dels governants,  dels que ens dirigeixen.

Les persones que vivim a Barcelona, més enllà de les necessitats materials que estem patint ara,  trobem  a faltar una cosa essencial: les paraules, la comunicació, els missatges d’un Govern de Barcelona que  s’adreci cap a la seva gent, que orienti, que aconselli a totes les persones que en aquests moments se senten soles i perdudes davant de la magnitud dels esdeveniments que ens col·lapsen dia a dia.

Més enllà de les pautes de conducta i de comportament cívic, d’informar sobre les diferents fases de desconfinament , cal que el Govern de la nostra Ciutat comparegui per informar quines mesures està pensant impulsar per a pal·liar la gran crisi social i econòmica que està afectant i afectarà, encara més, en un futur a Barcelona.

Sembla que la principal premissa d’informar bé a la nostra gent s’ha oblidat en els moments en què més falta fa. S’ha deixat de pensar en la persona com a centre i objectiu de la política?

No es tracta només de donar dades estadístiques sobre la situació d’aquesta pandèmia, no es tracta d’analitzar la situació en què ens trobem en aquests moments sinó de preveure amb suficient  antelació quines accions i actuacions es posaran en marxa des del nostre Consistori per a superar aquesta crisi humana, social i econòmica des d’ara mateix.

Capacitat d’enfrontar la realitat, més transparència en la gestió, no tenir als ciutadans i ciutadanes com a simples espectadors. Quan la societat civil està al teu costat és més fàcil remar tots junts cap a una bona direcció.

Més proximitat, més responsabilitat i més caliu cap a les persones que estan en una situació de vulnerabilitat, cap a les empreses i treballadors que viuen  amb molta incertesa el seu futur.

CONVERGENTS defensa que l’humanisme ha d’inspirar les polítiques públiques, les famílies  han de ser el centre de les actuacions d’un Govern  i en aquests moments  aquestes es troben desprotegides, poc acompanyades i desorientades.

No es tracta de limitar els  drets de les persones sinó de garantir que tothom pugui exercir-los d’una manera justa i d’acord amb la situació del moment, amb tota la informació i les mesures que siguin necessàries per poder actuar cívicament i responsablement. Quan la ciutadania està informada degudament,  actua de forma conseqüent.

La incertesa genera inseguretat en tots els sentits. És obligació dels dirigents  de tot govern transmetre missatges segurs i clars a tothom. Allò que la gent vol saber i escoltar en aquests moments tan crítics.

La participació de la ciutadania és fonamental avui. És necessari un Pla d’Actuació urgent per encarar la sortida d’aquesta insòlita situació amb la col·laboració de tots els agents socials i econòmics, posant en pràctica totes  aquelles voluntats  polítiques que tantes vegades ha fet palès el govern Colau i que avui sembla que  han desaparegut igual que la gent als carrers.

Barcelona no es pot apagar, ha d’haver-hi al capdavant un lideratge, que passi el que passi, sàpiga reaccionar i actuar per damunt de tot, un equip de govern que estigui treballant  fermament davant d’aquesta pandèmia però al mateix temps estigui pensant  en el futur de la nostra salut, de la nostra societat i de la nostra economia. Això és política, això és el que demana la gent. Això és el que defensa CONVERGENTS.

Teresa Maria Pitarch

Secretaria General de Convergents