Entrevista al líder de Convergents, el partit que vol corregir “la tendència massa esquerranosa del sobiranisme”

 

El món · 1 DE febrer DE 2018

 

Germà Gordó (La Pobla de Segur, 1963) és un veterà de la política. Ara s’ha animat en liderar un nou partit Convergents. Una formació que neix amb 200 militants i 196 simpatitzants. Ha estat conseller, secretari de Govern, dirigent de CDC i diputat de JxSí. Té ganes de gresca, critica amb contundència l’estratègia unilateral però encara amb més duresa a l’Estat. Està investigat pel cas 3%. Està tranquil i vol fer política.

 

 

-Crear un nou partit, s’ha de ser valent no? 

 

No és una qüestió de valentia, sinó de necessitat. Un partit com el nostre és necessari perquè ara no existeix. Ara hi ha partits independentistes -ERC, PDeCAT i CUP-, i dos partits de centre catalanistes però no sobiranistes, Units i Lliures. Així, un partit sobiranista on hi càpiguen independentistes i no independentistes no existeix.

 

-Potser si és que no existeix és que no hi ha espai electoral per un partit així

 

Crec que existeix aquest nínxol.

 

-Què us porta a pensar que existeix?

 

Les enquestes qualitatives asseguren que entre el 70 i el 80% de la gent està a favor del dret a decidir, del dret a l’autodeterminació i del referèndum, acordat o no acordat. Si el 47% vota per opcions independentistes, el 30% que falta on és? Es queden a casa, o voten a partits independentistes o no independentistes com a mal menor.

 

-D’acord, planteja un partit sobiranista però vostè va ser diputat independentista a l’anterior legislatura…

 

Estava a la llista de JxSí a la que em vaig integrar amb uns principis. I vaig ser fidel a aquests principis. De fet, quan vaig votar diferent a JxSí va ser perquè crec que els van trencar els principis de JxSí van ser els diputats de JxSí i mai va ser en qüestions nacionals. Fou en qüestions de derivada esquerranosa de la coalició. Jo sóc una persona lleial, sempre ho he estat.

 

-Heu escollit Convergents com a nom del nou partit,  sona estrany

 

Convergents ens torna cap a una marca que nosaltres estimem -Convergència Democràtica de Catalunya- i nosaltres ens sentim convergents. No vam poder registrar Nova Convergència i Convergents era un nom que ens identificava. Estem contents de la tasca que va fer CDC durant molts anys, un partit sobiranista amb independentistes i no independentistes, de centre ampli amb socialdemocràtes, socioliberals, liberals, democristians i sociocristians. Creiem en aquell esperit i el volem continuar.

 

-Però no els fa por que els relacionin amb la Convergència del 3%?

 

Pensem a l’inrevés. I és que la major part de la societat catalana creu que CDC va fer una gran tasca en favor de la gent i del país.

 

-Però per alguna cosa es va canviar el nom d’un partit que havia estat una fórmula d’èxit…

 

Nosaltres en el moment del congrés fundacional del PDeCAT van batallar fins l’últim moment perquè el partit tinguès una referència a Convergència en el nom. Creiem que hi ha un llegat a reivindicar.

 

-Vostè està investigat pel cas 3%

 

De moment, després de la declaració al Tribunal Superior de Justícia no en sé res més. De fet, sempre he dit el mateix. no he fet res delictiu ni mai ningú m’ha demanat res que fos delictiu. Estic tranquil des del punt de vista de consciència i de dret. Espero que s’acabi.

 

-No l’han tornat a citar? 

 

No m’han citat més. Suposo que al passar al Jutjat d’El Vendrell és una altra dinàmica. Mai he fet res il·legal i mai m’han demanat que fes res il·legal.

 

-Des del punt de nacional i estratègic, que s’hauria fet malament en el procés?

 

Des del punt de vista estratègic, la manera en què s’ha fet. Tot s’inicia amb el pas al costat d’Artur Mas, contra el qual vaig batallar. Jo creia que no hauríem d’haver cedit a les pressions de la CUP i hauríem d’haver mantingut el nostre candidat, encara que ens haguès portat a eleccions el març de 2016. Des d’aquell pas al costat s’ha cedit a les pressions de la CUP, hi ha hagut una derivada que no ha estat oportuna.

 

-I des del punt de vista nacional? 

 

Jo vaig ser lleial, però vaig criticar la fórmula jurídica que se li volia donar al procés. Vaig dir que la tècnica jurídica per la independència tenia molts interrogants. Però nosaltres defensarem el dret a l’autodeterminació del poble català i aranès a capa i espasa. I les coses, des del punt de vista jurídic van ser justetes. És una evidència. Les coses s’han de fer millor.  Es van fer malament també perquè hi havia un topall d’una data, 18 mesos, i crec que és més important fer les coses bé que el temps.

“L’estat fracassarà si vol mantenir l’autonomia”

 

-Puigdemont ha fracassat? 

 

S’haurà de veure el final de la història. Ja vaig dir al Parlament que havéim posat un punt i seguit. No un punt i final. Ningú no es podia enganyar. De la mateixa manera, que el 155 també és un punt i seguit. Queda molt camí a fer. Tot està molt obert i ja veurem qui acaba de fracassar. El que hem fet fins ara no podrà tenir la continuïtat del que alguns volen, igual que estic convençut que la Catalunya autonòmica es va acabar en la sentència de l’Estatut del 2010. Si l’Estat vol mantenir aquesta Catalunya autonòmica, hem de saber que fracassarà, qui es vulgui enganyar que s’enganyi, a Barcelona o a Madrid. Però com que les coses no s’han acabat de fer bé, no han pogut sortir bé. Ens hem de donar una altra oportunitat.

 

-Quina?

 

Un projecte que vagi més enllà del 47% de la gent o del 40% de la gent. Aquí hi ha dos projectes clarament enfrontats. En un hi ha més gent que l’altre. Un 47,5% va votar a favor de la independència. I altres que volen mantenir la Catalunya autonòmica, PP i Cs; altres la federal, com el PSC i els confederals, dels Comuns. Ens quedem amb el 47,5% o, encara pitjor, fem el projecte del 25-30% de la gent que vol la Catalunya autonòmica? Cal treballar per un projecte que aglutini el 60 o 70% de la gent. Cal treballar eixos per assolir-lo.

 

“El sobiranisme ha tingut una tendència massa esquerranosa”

 

-Quins eixos? 

 

Si un 80% de la gent vol el referèndum, cal que sigui sobiranista. El 70% es belluga entre el centre dreta i centre esquerra, poca gent a l’extrema dreta i a l’extrema esquerra, per tant, de centre ampli. I el diàleg. L’U d’Octubre va demostrar que som un país dialogant, pacífic però que defensem el dret a l’autodeterminació. Això suposa fets concrets, un pacte fiscal per a Catalunya, infraestructures i el reconeixement de la llengua i la cultura catalana.

 

-Quan parla de centre ampli, vol dir que el sobiranisme ha buscat massa el públic de l’esquerra?

 

Estem convençuts que hi ha hagut una deriva cap a l’esquerra i em marxat de la centralitat política del país. Hi hagut una deriva esquerranosa, des del centre esquerra a l’esquerra més extrema.

 

-S’imaginava la repressió? 

 

Ningú se la podia imaginar. L’actuació de les forces policials de l’Estat va ser una greu equivocació,  un abús de la força. Era inimaginable en un país de l’Europa occidental, com a molt a Turquia. Igual que trobo una barbaritat que hi hagi presos polítics. Serà molt difícil dialogar sinó tornen a casa.

 

-Parla del diàleg, però a la vista dels fets, no és una quimera?

 

Mai pot ser una quimera.

 

-Però a l’altra banda no hi ha ningú? 

 

La voluntat de diàleg sempre ha d’estar present. Una altra cosa és que no te’n surtis.

 

-Però sinó te’n surts?

 

Ens ens sortirem. Però hem d’arribar al fons del precipici que jo albirava amb la Declaració d’Independència i el 155. Estic convençut que l’acord arribarà.

 

Llegeix l’article a La Vanguardia (Link):

http://elmon.cat/politica/gordo-sempre-he-lleial